dissabte, 5 de febrer del 2011

El Clarobscur II


Analitzant el temps dedicat a la Fotografia, puc dir que la tècnica o, la visió de l'obscuritat ja em fa remontar quan tenia 17 anys i em pasejava pel carrer amb una Canon T70, la meva primera càmara que el meu pare em va portar de Hong-Kong tot i que jo li vaig encomanar una Canon A1 (i ell allà va estar a uns pels d'adquirir la T90, càmara que ja he tingut dos cops adquirint-la de segona mà).

Quan m'iniciava en la fotografia réflex i havent llegit algún llibre, potser massa per sobre, la fotografia que feia era fent ús del cervell, tal llum correspòn a tal ASA (o ISO), tal obertura de diafragma i tal velocitat d'obturació, això va durar fins 1993, quan em van explicar que a l'interior de l'aparell hi havia una cél-lula que media la llum de fora, per tant, fins llàvors les meves fotos estaven molt sobreexposades però tot i així hi havia una atmòsfera que en aquell temps no vaig saber explotar, tot i haver fet un passe de diapositives a l'Escola de Fotografia de Brussel-les (C.P.S.S.).

Ara, amb el digital faig una reinterpretació d'aquesta obscuritat, tenint un punt de vista marcat pels clarsobscurs del barroc i del renaixement pictòric, ja que, la base del meu art és basa en la pintura, l'evolució llògica dels meus dibuixos anava encaminada al següent pas, que és el que tracto en aquest blog.

La primera imatge mostrada és el resultat d'aquella visió que tenia i que he desenvolupat al llarg del temps, però com a fotògraf, no em puc quedar de braços creuats i quedar-me satisfet, així doncs aquesta imatge la vaig presentar en algún fòrum fotogràfic i a gent pròxima i llavors, veient els seus comentaris veia que la meva visió, tant personal l'havia de modificar un xic, doncs siguem clars, no sols faig fotografia per a mi sinò, per als demés també, fas fotos per mostrar al món un pensament, un ambient, quelcom que t'agrada i ho vols compartir però, veus que allò ha d'evolucionar, que no es pot quedar allà havent llegit o sentit comentaris que et fan veure que no has complert l'objectiu i t'esforces. El món digital, a través del programa LigthRoom m'ha permès reintroduir-me al mon del laboratori manual, un món que m'encantava i que el món numèric es va menjar (fa anys que m'estic concienciant per tornar als orígens, però amics, el laboratori en blanc i negre de qualitat és molt dur i molt mal pagat, per que és car i per que has de sacrificar hores i hores de treball per sols una imatge, no ens equivoquem, el treball manual en laboratori tradicional és tot un art).

Així doncs us presento una segona versió de la fotografia en qüestió ja que, vull que el missatje de l'imatge estimo que ha d'arribar a tothom. En aquest cas veureu que hi he incorporat més persspectiva, més relleu tot en preservant la visió fotogràfica que tinc de l'obscuritat. En quant al color, ja en parlaré més endevant, treballo en una visió del color més pròxima al blanc i negre, sé que la foto sembla sèpia però, en realitat no ho és, és només una qüestió de saturació.